Just a la dreta de la bonica Crispín trobem la també molt recomanable Didgeridoo. Totalment equipada i amb roca de primera, hi trobarem una escalada força similar a a la seva veïna, on hi destaca el mur final, de traca i mocador. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de la Vinya Nova. Des…
La Paret del Pont esdevé un bon recurs per quan vulguem una matinal a l’ombra. Amb una aproximació relativament curta, un bon grapat d’itineraris i el típic rocam del vessant sud, es pot combinar més d’una via abans que comenci a tocar-hi el sol. La Crispín és la darrera via abans d’arribar al característic diedre…
Via sense massa història, busca l’espai lliure donant com a resultat dos primeres tirades bastant absurdes. Després la cosa millora, amb una bonica quarta tirada. Pràcticament equipada. Aproximació: Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem…
Polèmica en el seu dia i amb un restyling per part dels seus equipadors, la Cristina G. G. s’enfila encaixada entre la Easy Rider i la Fragel intentant trobar l’espai lliure vacant. Els dos primers llargs són molt bons. No obstant no podem dir el mateix de la resta, quan la lògica ens duu cap…
Si s’accepta la idiosincràsia del rocam de la cara nord monterratina la Desideratum esdevé una agradable sorpresa. Un itinerari molt més engrescador d’escalar del que pugui semblar a priori, amb unes plaques aprofitades intel·ligentment que menen a una interessant xemeneia, amb un tram final d’Ae de ben segur escalable en lliure. L’orientació nord-oest assegura ombra…
A l’esquerra de l’escut central de la Paret de Sant Jeroni trobem l’Esperó Panxing, un itinerari prou interessant que permet recórrer aquesta banda tant poc transitada. La via és força variada, amb placa, xemeneia i una mica d’artificial. Hi destaca la quarta tirada per aèria i la tercera per ser la més compromesa. La trobarem…
La Directa Americana cerca el camí per enfilar-se al capdamunt de l’Esperó del Dru (res a veure amb el seu homònim Alpí). Ho fa aprofitant unes plaques en general verticals i de gran qualitat. De caire esportiu, hi trobem un sostre a la tercera tirada que es va equipar amb preses artificials, fruit d’una manera…
L‘Alta Tensión és una interessant proposta per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada a la zona del Càmping. Totalment equipada, aprofita amb avarícia les possibilitats del pany de paret per on s’enfila. Una primera tirada per un diedre ens mena sota un gran sostre on tocarà fer un fotogènic flanqueig amb el Monestir de teló de…
Tres tirades del tot recomanables conformen aquesta via d’esperit esportiu. El colofó, la placa de l’Escut on tenim la verticalitat garantida del primer a l’últim metre. Anteriorment però, haurem d’haver gaudit de la sensacional planxa del segon llarg, pura delícia a base de forats i cigrons cantelluts. L’orientació est garanteix ombra a partir de les…
Més interessant del que pugui semblar a priori el Cargolet esdevé un bon complement per arrodonir el dia si escalem a la Granota. Totalment equipada, bona roca i un agradable V grau de cap a peus en són les credencials. Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir…
Al Frare Gros hi conviuen dues realitats oposades, la vertiginosa contundència del vessant nord i assolellada amabilitat del vessant sud, que alhora domina la banda de migjorn dels Alts Frares. L’Agulla fou un dels objectius inicials dels pioners, i fou Lluís Estasen qui primer petjà el cim obrint-hi la via Normal l’any 1921 i tres…
Entre tot el guirigall de vies de la Granota hi trobem aquesta petita perla. Poc repetida, amaga algun passatge força engrescador, sobretot a la part superior, quan amb dos intel·ligents flanquejos sobre el buit ens plantem al cim de l’agulla. Totalment equipada, només necessitarem cintes per poder gaudir del bon rocam que aprofita àvidament la…
Al vell mig dels Alts Frares, talment com un contrafort del Frare Gros hi trobem el conjunt de les Cristobalites, encarades al sud cercant l’escalf de la solellada vessant de migjorn. La Superior és fàcil de distingir mercès al característic diedre que parteix per la meitat el cara sud de l’agulla. D’una evidència primària, convida…
El Sòcol del Montroig passa pràcticament desapercebut malgrat la seva gens menyspreable alçada. D’aspecte més aviat lúgubre i tallat per un parell de feixes que li treuen continuïtat i ambient, hi trobem poques línies obertes que s’atreveixin a atènyer la gran feixa que la separa de la contundent Paret dels Sostres. Si deixem de banda…
La Boteruda és la tercera Agulla d’aquesta mena de carena en miniatura que conforma juntament amb els Merlets i el Gep Llarg. Com totes elles, i no podia ser d’altre manera, posseeix una deliciosa Aresta Brucs, breu, fàcil però no per això menys interessant. En aquest cas endemés hi acompanya una roca de primera i…
La Serra del Canals tanca la plana d’Oliana cap al nord, formant una muralla de dimensions gens menyspreables. Malgrat això, mai ha estat un objectiu prioritari pels escaladors car a priori la seva roca conglomerada de consistència més aviat dubtosa no convida a l’escalada. No obstant hi ha uns poc itineraris oberts que cerquen la…
Curta i poc transitada l’Aresta Brucs dels Merlets és una escalada força interessant. Contràriament al que ha passat amb les seves veïnes, domesticades a cop d’expansió, aquesta conserva bona part de la seva essència. Una primera tirada amb certa exposició mena al peu de la bola somital, que es supera aprofitant una fissura de roca…
Segurament es tracta d’una de les vies més repetides de la Pala del Coll; roca de primera, mantinguda i totalment equipada en són sens dubte els principals motius. Agradable i ràpida de fer és la cirereta del pastís per arrodonir una jornada d’escalada a l’agraït Montroig. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com…
Com la majoria d’Agulles que conformen el Serrat de Ponent la Peluda té una contundent cara oest que contrasta amb l’amabilitat de la seva Aresta Brucs. Gens complicada posseeix l’al·licient d’estar molt poc tocada, conservant la seva naturalesa original. Amb dues cintes en tindrem prou per gaudir de l’Aresta i el magnífic ambient que l’envolta….
Amagat sota el Coll de Porta el seu Sòcol passa discret. No obstant si decidim baixar fins al peu de la paret descobrirem un interessant mur amb prou entitat per ser escalat; a més a més, com a premi a la nostra curiositat podrem gaudir d’una dolomia de força qualitat. Pel que fa a la…
L‘Àngel Borràs no deixa de ser una més de les moltes vies que trobem a la crivellada paret del Devessó. Com totes, aprofita amb avarícia el peculiar calcari d’aquest singular frontó del Berguedà per traçar-hi una línia irregular, amb una primera part excel·lent i un final per oblidar. L’equipament, com a la majoria de vies…
La Shar-Strep es troba banda nord est de l’agulla. Es tracta d’una via de dos tirades completament equipada amb parabolts. Amb un primer llarg prou interessant esdevé una opció més per conèixer el cim de l’Agulla o per completar la jornada si ens trobem per la zona. Per repetir-la només caldran les cintes exprés. Aproximació:…
Salvatge i solitari el Doll és paradigma d’escalada d’aventura. Allunyat de modes i corrents, sobretot pels seu rocam de consistència variable, posseïx un grapat d’itineraris d’allò més llaminers on les fissures i les xemeneies marquen el camí a seguir. Quan la paret principal gira cap a l’oest trobem una enorme llastra amb entitat d’agulla que…
Del vessant est del Dumbo hi destaca la canaleta per on s’enfila l’Edelweiss. Mirant-ho de lluny es veu una escalada ben llaminera, amb la lògica que li dona la cicatriu vertical que aprofita. Un cop posats en el fregat la cosa canvia; l’escalada esdevé poc evident, sobretot fins que no entrem a la canaleta. Oimés…
La Francesc Casanovas és la via d’oferta dels Plecs, grau moderat, roca de primera i sobretot, ben equipada, res a veure amb les seves veïnes. La via és agradable, un segon llarg molt bo de típica finura montserratina, contrasta amb un cinquè del tot forçat, intentant no trepitjar massa l’Aresta del Sol. L’ascensió pot acabar…
A la part baixa de la Canal del Migdia, talment com el sentinella custodi dels Plecs de llibre, la Cajoleta s’alça dissimulada. Amb un vessant sud característic, tombat a la base i més trempat a mida que ens acostem al cimall, l’Aresta Brucs esdevé una ruta 100% lògica, resseguint tota la banda sud per finalment…
Molt semblant a la Sensenom, la Normal de l’Ànec també coneguda com GAM, guanya el cim d’aquesta agulla aprofitant la rampada vessant sud; una grimpada senzilla però plena de lògica oberta a la dècada dels 40. Seria una via ideal per iniciar-se en l’escalada clàssica montserratina si no fos perquè actualment es troba equipada amb…
Hi ha una categoria d’agulles a Montserrat del tot especials: són les agulles disimulades. És un tipus de monòlit que només un montserratí avesat pot distingir i situar. L’Agulla Alta de la Miranda sens dubte pertany a aquest grup. D’una entitat prou eloqüent resta discretament amagada al capdamunt de la Canal de l’Ou, tot just…